la tensió política d'aquests darrers temps s'està nodrint d'arguments pretesament científics, filològics i lingüístics. En altres paraules... uns i altres es remeten a la noció de llengua. Però la llengua no és una unitat filològica ni lingüística que es pugui definir i separar. Les llengües no són més creacions polítiques. I cada polític la defineix com vol, com a ell li va bé... Els humans (toooots els humans, independentment de la nostra raça, color de cabell, mida, intel.ligència i nacionalitat) posseim allò que s'anomena la facultat del llenguatge... I aquesta facultat del llenguatge és manifesta de milers (potser fins i tot milions) de maneres diferents... és a dir, és manifesta en la llengua... però les llengües no tenen fronteres... ni dialectes... no podem definir el que
és una llengua i el que és un dialecte. Ni el concepte d'inter-intel.ligibilitat ens serveix... el món és un continuum de variacions lingüístiques molt difícil de dividir... i les característiques del català de la Franja són tan properes a les del castellà de Terol com a les del català de Barcelona... i la mateixa dificultat que tinc jo en entendre a un catalano-parlant de Perpinyà equivaldria a la dificultat que tindria un francès de Toulouse en
entendre'l...
Les gramàtiques, l'escolarització, els mitjans de comunicació, etc. han fet molt de mal a aquest continuum lingüístic i estan mirant de forçar que les llengües esdevinguin unitats amb  fronteres que s'adeqüin cada vegada més a les fronteres polítiques desitjades... uns i altres... això s'està fent a costa de l'aniquilació de la diversitat lingüística... no només els milers de llengües que sortien a l'exposició VEUS del Fòrum estan en perill d'extinció, també ho estan milions de dialectes i localismes...m'agradaria que la llengua deixés de ser una arma per a la política i que la política es convertís en una armadura per les llengües, dialectes, o com ho volgueu anomenar... Tots hi sortiríem guanyant ;-)

http://mason.gmu.edu/~smorris2/feed/

me n'he adonat que m'agrada més escriure que parlar... l'escriptura (almenys a mi) permet una major elaboració dels pensaments... de vegades els pensaments s'atropellen a la sortida quan estàs parlant. En canvi quan escrius tens la possibilitat de tornar enrera i esmenar, el temps de cercar la paraula exacta per allò que vols dir, penses i penses en el que vols escriure abans de seure davant el full en blanc (o l'ordinador)...
escrivint ens equivoquem menys i és més fàcil dir les coses, les contrarèpliques no trenquen mai el fil de l'argumentació... m'agradaria poder-ho dir tot escrivint!

rosella - roella - paperola - amapola - coquelicot - poppy - klaproos
marieta - mariquita - bête a bon Dieu - ladybug - lieveheersbeestje - pimpampoentje

Superada clarament la noció que el llenguatge no és comunicació, queda definir que és el llenguatge. La comunicació és una de les funcions del llenguatge. Però de fet, el llenguatge és l'empaquetament dels nostres pensaments per a poder ésser manipulats transmesos, recordats, comunicats...). El llenguatge, doncs, és una codificació d'allò que genera el nostre cervell; codificats, els nostres pensaments passen a tenir forma.

gràcies al blog tinc un compte de gmail... 1000 mB x a mi soleta... visca!