avui faig XX anys... sí, més de 9 i menys de 100... ara visc a Tarragona... ja sé que ja ho havia dit... però és important... hi vaig nèixer, a la Clínica Santa Tecla... avui XX anys després, clavats, hi he passat per davant (de camí a la piscina)... entre el lloc i jo hi havia un vincle... hi havia una porta que ho posava (Clínica Santa Tecla), i uns contàiners plens de brossa davant... volia entrar, i dir-ho a recepció... que em deixa anar al quiròfan, ara fa, exactament XX anys que hi vaig veure la primera llum... però suposo que per a fer això hauria de ser una estrella: de l'esport o de la premsa del cor... aleshores no només m'ho deixarien fer sinó que perdrien el cul per fer-ho, estar atents, somrients, i vindrien a gravar-ho amb càmeres i tot... i fotos... però no sóc tant important com per a que passi tot això... espero, almenys, ser important per als meus amics... no em faran fotos ni m'ensenyaran un quiròfan però m'oferiran coses molt millors... això sí, només els amics

avui és el meu aniversari... ahir vaig anar a prendre una cervesa amb el noi que m'agrada... i em va acompanyar a la porta de casa... i vaig començar el dia del meu aniversari parlant amb ell... i, per això, estic contenta... això podria ser la entrada d'un blog d'una noia de quinze anys... i quinze, els tinc... i alguns més... em sembla que només creixo a mitges... no posaré quants anys faig perquè em fa molta ràbia... molta... tinc la sensació que ja hauria d'haver fet moltes coses a la vida... i ja m'ha passat l'edat

Ara visc a Tarragona... tinc més temps... i m'he decidit intentar recuperar el blog... l'hauré de refer una mica, i crear seccions... però és que des que visc a Tarragona, a més de tenir més temps per pensar me n'he adonat que tinc coses per contar... ja les explico als meus amics, ja... i riuen, i s'ho passen bé... i perquè no internacionalitzar-ho? o, almenys, ciberzar-ho?... uix! quina inventiva... què m'ha passat des que he arribat a Tarragona...

1. Un noi va començar a trucar a la porta de casa a dos quarts de cinc de la matinada... i no marxava... "Mari, abre, Mari"... sort que, almenys, quan la meva companya li va dir que s'havia equivocat s'ho va creure i va canviar de casa... va picar a totes les cases del replà...

2. Un desaprensiu va trencar el vidre de la porteria de casa... esbotzat d'un cop.

3. Anava a sortir de casa i em vaig trobar un munt de gent mirant a la porta del meu bloc... "no surtis"... "ràpid, ràpid"... "cap aquí, vés cap aquí"... "espera!"... que havia passat? doncs que havia caigut el cartell de l'establiment que hi ha als baixos del meu bloc...

Històries per no dormir. De fet, l'experiència em diu que Tarragona és més perillosa que Barcelona... per ara.