la tensió política d'aquests darrers temps s'està nodrint d'arguments pretesament científics, filològics i lingüístics. En altres paraules... uns i altres es remeten a la noció de llengua. Però la llengua no és una unitat filològica ni lingüística que es pugui definir i separar. Les llengües no són més creacions polítiques. I cada polític la defineix com vol, com a ell li va bé... Els humans (toooots els humans, independentment de la nostra raça, color de cabell, mida, intel.ligència i nacionalitat) posseim allò que s'anomena la facultat del llenguatge... I aquesta facultat del llenguatge és manifesta de milers (potser fins i tot milions) de maneres diferents... és a dir, és manifesta en la llengua... però les llengües no tenen fronteres... ni dialectes... no podem definir el que
és una llengua i el que és un dialecte. Ni el concepte d'inter-intel.ligibilitat ens serveix... el món és un continuum de variacions lingüístiques molt difícil de dividir... i les característiques del català de la Franja són tan properes a les del castellà de Terol com a les del català de Barcelona... i la mateixa dificultat que tinc jo en entendre a un catalano-parlant de Perpinyà equivaldria a la dificultat que tindria un francès de Toulouse en
entendre'l...
Les gramàtiques, l'escolarització, els mitjans de comunicació, etc. han fet molt de mal a aquest continuum lingüístic i estan mirant de forçar que les llengües esdevinguin unitats amb  fronteres que s'adeqüin cada vegada més a les fronteres polítiques desitjades... uns i altres... això s'està fent a costa de l'aniquilació de la diversitat lingüística... no només els milers de llengües que sortien a l'exposició VEUS del Fòrum estan en perill d'extinció, també ho estan milions de dialectes i localismes...m'agradaria que la llengua deixés de ser una arma per a la política i que la política es convertís en una armadura per les llengües, dialectes, o com ho volgueu anomenar... Tots hi sortiríem guanyant ;-)