Avui ja fa 7 dies que la televisió pública espanyola no té publicitat. Bé, això és un dir, perquè pel que veuen els telespectadors publicitat no inclou promoció dels propis programes de la cadena ni anuncis sobre productes generats per al pròpia cadena (llegeixi's això com anuncis sobre DVDs variats)...
Però bé, després d'haver comprovat que no-publicitat vol dir autobombo i platillo volia fer una altra reflexió sobre la no-publicitat. No sóc una espectadora habitual de TVE, no ho era ni ho sóc, però bé, de quan en quan em mirava alguna cosa... però des del 7 de gener d'enguany em poso nerviosa mirant TVE... Estava (i estic) tant acostumada a les interrupcions publicitàries, que permeten canviar de tema, perdre la concentració i el fil, que sintetizen idees (encra que siguin de venta) en microcàpsules etc. que quan estic mirant uan estona TVE i no hi són em poso nerviosa... necessito parar aquell torrent d'"informació" que m'arriba... descansar per pair-ho... No hi ha anuncis. Doncs faig zàpping... No sé si els ha sortit massa rodó el tema als de la Primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada