TVE sense publicitat

Avui ja fa 7 dies que la televisió pública espanyola no té publicitat. Bé, això és un dir, perquè pel que veuen els telespectadors publicitat no inclou promoció dels propis programes de la cadena ni anuncis sobre productes generats per al pròpia cadena (llegeixi's això com anuncis sobre DVDs variats)...

Però bé, després d'haver comprovat que no-publicitat vol dir autobombo i platillo volia fer una altra reflexió sobre la no-publicitat. No sóc una espectadora habitual de TVE, no ho era ni ho sóc, però bé, de quan en quan em mirava alguna cosa... però des del 7 de gener d'enguany em poso nerviosa mirant TVE... Estava (i estic) tant acostumada a les interrupcions publicitàries, que permeten canviar de tema, perdre la concentració i el fil, que sintetizen idees (encra que siguin de venta) en microcàpsules etc. que quan estic mirant uan estona TVE i no hi són em poso nerviosa... necessito parar aquell torrent d'"informació" que m'arriba... descansar per pair-ho... No hi ha anuncis. Doncs faig zàpping... No sé si els ha sortit massa rodó el tema als de la Primera.

Test per a freakys

No fa massa dies em vaig adonar que sóc freaky... i com un pot adonar-se què és freaky? És molt fàcil, només cal tenir un freakometre amb dues posicions: freaky, no freaky... Com a freakometre podem fer servir qualsevol ésser humà i ell mateix, després de fer une xàmen de consciència sincer, pot arribar a determinar si és o no un freaky.

1. Et ve de gust fer alguna cosa o tens algun hobby però decideixes no fer-ho en públic o davant d'algú perquè et preocupa el que pensaran. a) O estàs fent alguna cosa il.legal, aleshores no ets un freaky sinó un mangui, xoriço, piscopàta, etc. b) Ets un freaky

2. Les teves aficions són corrents i vulgars i poden ser explicades i compartides amb tothom. No ets un freaky.

Fàcil, oi? No sé com fins ara ningú havia descobert el freakòmetre.

Sempre al voltant de cap d'any somnio... crec que vas ser el cap d'Any que entrava o sortia del 1988 que vaig somniar que estava a la guerra d'Iran i Iraq i que algú, enmig d'aquell caos, em serrava el llit... Aquest matí m'he aixecat també amb un somni ben especial: estava somiant que vivia a una casa amb terrat i que al sostre d'aquest terrat hi havia unes particions com metopes gregues... a cada "metopa" hi havia uns dibuixos fets per estisoretes (o algun tipus d'insecte semblant)... els insectes es movien i anaven traçant contínuament les línies dels dibuixos: una balena, unes flors, l'inici d'un llibre... els insectes feien fàstic i jo els volia fer fora d'allí... ho provava amb una escombra, però no funcionava... i com no, buscava solucions més mundanes i decidia trucar al "Tot és possible" per veure si algú em donava una solució al meu problema...

No arribaré enlloc perquè no sóc prou tenaç per fer-ho... no sóc ni tenaç ni atrevida... què hi farem? Alguns dels meus amics discreparan amb això, però són amics meus... i vuen massa csoes bones allà on no n'hi ha... Preneu, per exemple, el blog... Sóc incapaç d'aconsguir una regularitat escrivint-hui... I ara,a ra voldria canviar-mne l'estructura, posar-hi seccions, quan,a pl princuipi, era una csoa que em destorbava... i davant tan gran empres, aplaço, aplaço, aplaço les coses... Em fan enveja la gent que és o tenaç o atrevida... jo només he pensat en escriure al blog per enveja... l'enveja que m'ha causat el blog d'aquest noi que no sé ni qui és... http://storyville.depen.net/2006/07/29/informe-tu/ bé, és un punt dentrada una mica fort, però podeu entrar per qualsevol altra banda... però bé, no és l'únic que em fa enveja... Porto una tarda morta, sense fer res de bo... Bé, he fet torrons a primera hora de la tarda... però m'ha agafat un aml d ecapq eu no em puc treure de sobre i que no em deixa trebalalr, no em ve de gust, no m'abellix... i tothom tornarà del pont i explicarà coses... i jo m'hauré passat hores mortes davant de pantalles... uix! que negre que ho evig tot... més valq eu ni segueixi escrivint.

avui faig XX anys... sí, més de 9 i menys de 100... ara visc a Tarragona... ja sé que ja ho havia dit... però és important... hi vaig nèixer, a la Clínica Santa Tecla... avui XX anys després, clavats, hi he passat per davant (de camí a la piscina)... entre el lloc i jo hi havia un vincle... hi havia una porta que ho posava (Clínica Santa Tecla), i uns contàiners plens de brossa davant... volia entrar, i dir-ho a recepció... que em deixa anar al quiròfan, ara fa, exactament XX anys que hi vaig veure la primera llum... però suposo que per a fer això hauria de ser una estrella: de l'esport o de la premsa del cor... aleshores no només m'ho deixarien fer sinó que perdrien el cul per fer-ho, estar atents, somrients, i vindrien a gravar-ho amb càmeres i tot... i fotos... però no sóc tant important com per a que passi tot això... espero, almenys, ser important per als meus amics... no em faran fotos ni m'ensenyaran un quiròfan però m'oferiran coses molt millors... això sí, només els amics

avui és el meu aniversari... ahir vaig anar a prendre una cervesa amb el noi que m'agrada... i em va acompanyar a la porta de casa... i vaig començar el dia del meu aniversari parlant amb ell... i, per això, estic contenta... això podria ser la entrada d'un blog d'una noia de quinze anys... i quinze, els tinc... i alguns més... em sembla que només creixo a mitges... no posaré quants anys faig perquè em fa molta ràbia... molta... tinc la sensació que ja hauria d'haver fet moltes coses a la vida... i ja m'ha passat l'edat

Ara visc a Tarragona... tinc més temps... i m'he decidit intentar recuperar el blog... l'hauré de refer una mica, i crear seccions... però és que des que visc a Tarragona, a més de tenir més temps per pensar me n'he adonat que tinc coses per contar... ja les explico als meus amics, ja... i riuen, i s'ho passen bé... i perquè no internacionalitzar-ho? o, almenys, ciberzar-ho?... uix! quina inventiva... què m'ha passat des que he arribat a Tarragona...

1. Un noi va començar a trucar a la porta de casa a dos quarts de cinc de la matinada... i no marxava... "Mari, abre, Mari"... sort que, almenys, quan la meva companya li va dir que s'havia equivocat s'ho va creure i va canviar de casa... va picar a totes les cases del replà...

2. Un desaprensiu va trencar el vidre de la porteria de casa... esbotzat d'un cop.

3. Anava a sortir de casa i em vaig trobar un munt de gent mirant a la porta del meu bloc... "no surtis"... "ràpid, ràpid"... "cap aquí, vés cap aquí"... "espera!"... que havia passat? doncs que havia caigut el cartell de l'establiment que hi ha als baixos del meu bloc...

Històries per no dormir. De fet, l'experiència em diu que Tarragona és més perillosa que Barcelona... per ara.

Més que res per acontentar l'Anna que per cap altra cosa... a continuació va un post que qualsevol llicenciat en comunicació audiovisual escriuria amb fervència i devoció, però que jo faré amb una barreja de desídia i divertimento... Ah... i sorry, o algú es vincula directament o no puc passar la cadena :-( m'estic tornant una "autista internàutica", al menos en lo que a blogs se refiere... però... allà va...


- Nº de pel·lícules: 20? 30? Poques i me les miro mai...

- Última comprada: Buf! Alguna ens fascicles o de regal amb algun diari... ara, saber quina? Millor, PRIMERA COMPRADA: una de l'Spielberg i un chip... SPACECHIP o algo així...

- Última pel·li que vaig veure: El ocaso del samurai... i lo pitjor, em va agradar!

- Propera pel·li que aniré a veure: Sense plans... però el 29 de juliol m'han programat ja HECTOR.

- Cinc pel·lis que re-veig un munt o que tenen algun significat per a mi:
. en la vena cursi: Algo para recordar (perquè la tinc a casa, eh!)
. Rojo, blanco y Azul... de kiewloski (ho he escrit bé?)
. Con la muerte en los talones ¿? Hitchcock em cau bé i qualsevol altra serviria.
. Hell, que així faré content al Guillermo i completo la llista.
. la tele ... això del cine és massa snob ;-)

Ho sento, a falta de blogs deixo la cadena penjada

M'agraden molts els desafiaments de la lògica "ntertainement" com...

EL ACERTIJO DE EINSTEIN:

EXISTEN 5 CASAS EN DIFERENTES COLORES. EN CADA UNA DE LAS CASAS VIVE UNA PERSONA CON UNA DIFERENTE NACIONALIDAD. LOS 5 DUEÑOS BEBEN UNA DETERMINADA BEBIDA, FUMAN UNA DETERMINADA MARCA DE CIGARROS Y TIENEN UNA DETERMINADA MASCOTA, NINGUN DUEÑO TIENE LA MISMA MASCOTA, FUMA LA MISMA MARCA DE CIGARRO O BEBEN LA MISMA BEBIDA.

LA PREGUNTA ES: ¿QUIEN TIENE EL PEZ?

CLAVES:

EL BRITANICO VIVE EN LA CASA ROJA.
EL SUECO TIENE COMO MASCOTA UN PERRO.
EL DANES TOMA TE.
LA CASA VERDE ESTA A LA IZQUIERDA DE LA CASA BLANCA.
EL DUEÑO DE LA CASA VERDE TOMA CAFÉ.
LA PERSONA QUE FUMA PALL MALL TIENE UN PAJARO.
EL DUEÑO DE LA CASA AMARILLA FUMA DUNHILL.
EL QUE VIVE EN LA CASA DEL CENTRO TOMA LECHE.
EL NORUEGO VIVE EN LA PRIMERA CASA.
LA PERSONA QUE FUMA BLENDS VIVE JUNTO A LA QUE TIENE UN GATO.
LA PERSONA QUE TIENE UN CABALLO VIVE JUNTO A LA QUE FUMA DUNHILL.
EL QUE FUMA BLUEMASTER BEBE CERVEZA.
EL ALEMAN FUMA PRINCE.
EL NORUEGO VIVE JUNTO A LA CASA AZUL.
EL QUE FUMA BLENDS TIENE UN VECINO QUE TOMA AGUA.

**EINSTEIN ESCRIBIO ESTE ACERTIJO EN EL SIGLO PASADO Y DIJO QUE EL 98% DE LA POBLACION MUNDIAL NO LO PODRIA RESOLVER.

però també els jocs de lògica com el "sherlock" per a MS-DOS o com esl que podeu descarregar-vos gratuitament des de http://www.reasonablegames.com/ ... a la teté li agardava fer crucigrames... crec q cadascú ha de trobar la seva manera de fer anar el cap.